Estimar els pingüins

Del llibre BEN NET

En Jotu i la Lina esperen que arribi en Nil, passa l’estona i en Nil no arriba. Entretant, el Jotu  se’n adona que en Bip no hi és, obre el llibre i junt amb la Lina el cerquen de pàgina en pàgina. Però no el troben. Quan arriba en Nil, li expliquen que han perdut el Bip. En Nil, descobreix unes traces negres a terra, podrien ser les traces d’en Bip, però per què són negres? Segueixen el rastre fins a trobar el Bip, tot brut i marejat, assegut en un racó. En Nil i la Lina el renten fins a deixar-lo ben net, mentre el Jotu obre el llibre dels pingüins per saber i entendre què ha passat. Resulta que un vaixell carregat de pintura s’ha trencat i ha tacat el mar i la costa on viuen els pingüins. Llavors en Nil esborra la brutícia amb una goma mentre la Lina neteja els pingüins. Finalment tots llencen el vaixell a la brossa. El Bip torna al seu llibre i els pingüins tornen a jugar per sobre el gel ben blanc.

La meva motivació…

En primer lloc m’agraden els pingüins! I desitjo que també agradin molt als nens i a les nenes. M’encanten els seus moviments tan poc destres com graciosos fora de l’aigua i la seva gran agilitat i elegància quan neden. M’agrada com s’organitzen per la criança dels menuts, com es relacionen i estableixen vincles amorosos, la seva fortalesa enfront de les inclemències del temps i com, entre tots, tenen cura dels petits…

M’indigno i m’entristeix veure els pingüins i altres animals marins bruts i malalts a causa de la brutícia llençada al mar. Aquest conte pretén comunicar l’interès, l’afecte, l’empatia i el respecte pels animals i el seu entorn, en aquest cas el mar.

Dues anècdotes se’m van fer presents mentre dibuixava el conte. Una història real. La d’un pingüí que cada any feia un llarg viatge per retrobar-se amb el seu cuidador que l’havia salvat i netejat. Una trobada plena de tendresa. Altrament, un dia que vaig portar el meu net al zoo, vàrem observar una filera de pingüins que feien cua per saltar. N’hi havia un que quan li arribava el seu torn tornava a posar-se a la cua. El meu net, de dos anys, el va entendre, i l’animava a saltar: -No tinguis por, salta! Finalment va saltar.

Pels infants, aquest conte pot ser un motiu per fomentar l’empatia vers el món dels animals. En aquest cas els pingüins, la necessitat de preservar el seu hàbitat …

El reconeixement que els pingüins, com altres animals tenen memòria, viuen emocions, tenen por i senten alegria.

També es pot animar la conversa sobre els elements de fantasia. Un pingüí que, com altres dibuixos, viu en els llibres o en les pantalles.

Carrito