Fent amics

En Nil arriba amb una joguina nova: la Lina, una mona molt eixerida.

En Jotu els veu des del llit i es tapa fins als ulls.

En Nil deixa la Lina en el prestatge i se’n va.

La mona es mira en Jotu, que segueix ben tapat, i baixa del prestatge. Poc a poc, s ́hi atansa fins que s’enfila damunt del llit. El Jotu segueix tapat però mirant de cua d’ull. La Lina el destapa però ell segueix sense moure’s.

Tot d’una en Jotu s’assenta al llit i la mira cara a cara amb l’expressió de molt enfadat. Fins i tot aixeca la mà i, llavors, la Lina també! En aquest punt es miren fit a fit, i tots dos abaixen la mà, somriuen i després riuen plegats.

Arriba en Nil i els troba fent xerinola i els abraça a tots dos.

 

La meva motivació

La motivació va ser fer entrar un altre personatge a la sèrie, qüestió que hauria d’afectar d’alguna manera al Jotu, la joguina privilegiada d’en Nil.

El Jotu reacciona inhibint-se i rebutjant la novetat. La mona, en canvi, es mostra curiosa per conèixer el Jotu. Es crea un moment de tensió, sembla que arribaran a les mans. Però l’intercanvi de mirades els provoca empatia entre tots dos. Es reconeixen i se’n alegren. Han fet un amic.

Veure la reacció de tots dos expressa el caràcter dels personatges. El Jotu tancat en el seu confort de joguina preferida, la Lina, decidida a explorar la novetat

 

La pregunta clau

Com és que tot d’una ja no estan enfadats i es fan amics?
La mútua mirada els porta al sentiment d’empatia que permet l’encontre amb l’altre

 

Per als infants

És una ocasió per observar, interpretar i comprendre les reaccions de cada personatge. Una senzilla ocasió per a la conversa i la pràctica de la empatia.

 

Per els pares

És també una ocasió per comprendre els comportaments tan canviants dels més petits.

Pia Vilarrubias

Cistella